La cita, sota el hashtag #SomLaGent, estava convocada a les 11.00 h del matí al Teatre Micalet de València. Per a variar, l’organització d’un acte tan normal com una assemblea oberta de les persones autodenominades Gent de Compromís (que no pertanyen ni al Bloc, ni a Iniciativa ni als Verds, sinó directament a la Coalició Compromís) s’havia convertit en una acció alegal, quasi clandestina. Per això, quan el coordinador general de GdC va demanar poder realitzar l’assemblea a la Seu Nacional de la Coalició no va rebre resposta, i els canals oficials per a adreçar-se a les persones simpatitzants i militants havien estat vetats.
Malgrat això, al Teatre Micalet arribaren més de 50 persones de punts llunyans de la geografia valenciana. No era per a menys, perquè calia prendre decisions importants.
El parlament s’encetava amb la protocol·lària elecció de la Mesa que havia de moderar les intervencions. Poc després, Víctor Arroyo (coordinador general de GdC, elegit democràticament en l’assemblea de fa un any) passava a explicar el que l’Executica havia estat fent des que va ser designada. En resum, la demanda de tindre els mateixos drets que la militància del Bloc, Iniciativa i Verds, era novament ignorada per uns i altres, i els mecanismes que havien de garantir la democràcia interna de la Coalició eren del tot ineficients per a Gent de Compromís: les Bases i Normes de Funcionament seguien sense aplicar-se, i el Consell General de Coalició Compromís, que en teoria és l’òrgan més important, no es convoca des de fa anys. Un panorama anormal on tot depén dels equilibris de poder, i les decisions més importants es prenen als despatxos.
Durant l’últim any, l’Executiva havia intentat trencar amb eixa situació que amenaça de perpetuar-se, però com es va reconéixer, no es tingué èxit, per la qual cosa calia prendre noves decisions en base a la realitat. Diverses persones assistents van agrair, de fet, el realisme de les paraules del coordinador, i el seu lideratge no va ser qüestionat a l’assemblea. Per tant, l’opció proposada per l’Executiva va ser continuar sota la marca Gent de Compromís, però amb un canvi ben important: fins ara, Gent de Compromís era el miler de persones adherides directament a Coalició Compromís, autoorganitzades en assemblees obertes on es varen dotar d’estructura. Però segons algunes persones influents d’algun partit, aquesta estructura no podia representar totes les adherides i els adherits, ja que «no havien acudit totes a les assemblees». Per això, la nova idea era formar un grup de persones que, de manera explícita, manifestaren formar el nou col·lectiu de Gent de Compromís. Una idea que rebaixava les pretensions justes i lògiques de la formació, però que va ser valorada com a tristament honesta. La proposta va ser votada i aprovada majoritàriament, i és previsible que s’execute durant els pròxims mesos.
Amb tot, encara quedava un últim punt per debatre, quan diverses persones van demanar que es valoraren i es votaren altres solucions. Concretament, explorar les repercussions que tindria abandonar Gent de Compromís (una formació sense forma jurídica) i adherir-se a algun dels partits que formen la Coalició Compromís, per a lluitar per la democràcia interna de la coalició des d’eixe nou terreny. Les opinions al respecte eren heterogènies i en alguns casos acalorades, però en un clima obert i de respecte. Finalment eixa proposta «més dràstica» ni tan sols es va votar, però 
va deixar clara la idea unànime que, en qualsevol cas, en el futur caldria prendre decisions dures. Seria l’única manera de lluitar per la democràcia interna de Compromís.
