Ha passat un any des de la signatura del Manifest 12D, que pretenia buscar solucions als problemes d’encaix de Gent de Compromís dins de la coalició, però la situació continua enquistada i tampoc es preveuen canvis a curt termini.
El 12 de desembre del 2016, un grup d’integrants de Compromís promovia la signatura del Manifest 12D que va aconseguir el suport de 570 militants de tota la coalició. Amb esta acció es buscava fer explícit el malestar amb la situació que viuen els militants de Compromís que no pertanyen a cap dels partits fundadors —agrupats amb el nom de Gent de Compromís (GdC)— i es reclamava la necessitat de buscar-hi una solució.
Més concretament, el Manifest 12D tenia dos objectius. En primer lloc, intentava que l’Executiva Nacional de Compromís reconeguera tota l’organització de què Gent de Compromís s’havia dotat de forma democràtica en assemblees successives. En segon lloc, proposava crear una mesa de negociació amb els partits de la coalició —en la qual GdC tinguera una representació proporcional a la seua militància— per a buscar solucions.
Un any després, no s’observa que la situació haja patit cap canvi. Compromís només accepta com a interlocutors vàlids d’este sector de la militància els representants sorgits d’una primera assemblea, ja llunyana en el temps, però es nega a reconéixer els canvis votats en cap de les assemblees posteriors. Això implica, entre altres coses, negar la legitimitat del Consell de País elegit en l’assemblea del 6 de juny i, fins i tot, rebutjar el nom mateix de Gent de Compromís per a referir-se als militants que no pertanyen a cap partit.
Davant d’esta situació, els representants de Gent de Compromís continuen fidels a l’esperit integrador i transversal que els defineix, i s’identifiquen plenament amb el projecte de Compromís per damunt dels partits que el van fundar. Consideren que exerceixen un paper clau per a millorar la cohesió interna de la coalició tot i que lamenten haver de dedicar massa esforços per a solucionar problemes que podrien estar resolts de fa temps si hi haguera voluntat de fer-ho.
